A punt de fer els 18 anys i amb gairebé 15 practicant l'esport que més li agrada, tancarà una època de la que s'hauria de sentir ben orgullós: 1 campionat de Mallorca infantil, 1 campionat de Mallorca i 1 campionat de Balears cadet, una participació a un campionat de Espanya arribant al tall de 8ens. de final i dues final four junior, 1 campionat sènior Insular i una temporada a 1ra Balear essent cadet de segon any i junior de primer respectivament, vesteixen una llista de serveis envejada per qualsevol jugador balear. Però en Pau, amant del bàsquet des del primer dia que es va posar unes botes i agafà una pilota, no hi pensa amb el que ha fet. Possiblement només tingui en ment, quin serà el seu pròxim projecte, tant esportiu com vital, com ha fet sempre: obsessiu per avançar.
He tingut la sort de poder treballar amb ell, durant gairebé 5 temporades. 4 i mitja per ser exactes, a banda dels entrenaments propis de post temporada i els analítics extres i puc asseverar que en Cabrer, com tots li diuen, no es el típic jove que juga a bàsquet, no. Sempre ha tingut molt clar que afermar-se les sabates i travessar una de les línies que delimita la pista, implicava un moment important i d'ofrena d'esforç, implicació i generositat. En Pau Cabrer, es un jugador de bàsquet que viurà el seu propi THE LAST DANCE, després del ja viscut per generació del 2006 a Eivissa amb #UNEQUIP el maig passat. Aquest cop dins un altre grup que, malauradament, mai ho ha estat.
A diferencia del que vaig poder gaudir amb les generacions del 2004 a Sa Pobla i posteriorment la del 2006 a Eivissa, enguany, tal com va passar amb en Marc Sálas de la generació de 2005, únic jugador de la seva edat amb el que vaig treballar quant acabà a la categoria júnior i coincidint amb el campionat Insular, toca de forma més que merescuda, honorar el fi de l'etapa de formació d'en Pau de forma individualitzada, encara que per motius diferents.
Però serà difícil que algun altre "jugador" pugui igualar la seva ètica de feina, implicació i companyerisme al si d'un equip, valors que ha exhibit durant tota la seva carrera.
Per tot això i per tot el que me quedo per mi respecte a la seva qualitat humana fora de la pista: Enhorabona PAU CABRER. Pots estar ben orgullós i content respecte a la teva etapa de formació i no dubtis que, els entrenadors que t'han tingut treballant amb ells, jo el primer, no poden tenir cap queixa respecte al que esperem d'un jugador. Sens dubte has donat més del que has rebut en algun cas.
Gràcies per fer la nostra feina tant fàcil.
Després d'uns mesos, el destí també l'allunyarà, com passa seqüencialment. Sé d'un entrenador que, després que la pos temporada hagi d'acabar, t'anyorarà molt, dins i fora de la pista i que estarà cercant contínuament i sense èxit el teu relleu, però que seguirà entrenant per molts anys, preparant el retrobament arribi o no, vivint de la nostra sang.
Ara si es tanca el cercle i la convicció per la feina ben feta m'omple de goig i dona sentit a totes les decisions preses. Als jugadors de les generacions de 2003, 2004, Marc i Javi de 2005, l'enorme de 2006 i Pau i Miquel de 2007: Quina meravella haver coincidit amb tots voltros. Ja sou eterns dins la meva vida.
