EL FACTOR DIFERENCIAL

És sens dubte el factor diferencial. Que sigui a un camp de futbòl o que sigui a un camp de bàsquet, es el factor diferencial.

A aquestes dates les competicions acaben i tots aquells equips de qualsevol esport que, a hores d’ara, encara es trobin en competició, estan lluitant per alguna cosa molt important. Els altres ja s’han quedat pel camí en el seu intent. No descobriré res dient que a totes les competicions uns guanyen i els altres perden, però tal vegada si recordant que qui juga per guanyar, ha d’estar disposat a perdre i tenir en compte que les possibilitats que passi o una cosa o l’altra estan a un 50%.

Aquest passat dissabte el Granada ha pujat a la 1ª divisió nacional de futbol, la lliga BBVA, a camp de l’Elx. Aquests últims, no només no saben que es pot perdre quan juguen, sinó que a més no estan disposats a que passi. Ja no el públic, que... sense comentaris, sinó els mateixos tècnics dels alacantins i alguns dels jugadors.

A la NBA, Dallas es va proclamar campió “del món” a Miami. Després del partit va haver celebració a la mateixa pista i no va passar res més que, el públic no botava d’alegria al seu seient i a la pista juntament amb l’equip com ara fa uns dies al Toni Servera, però cap mínim incident va impedir que els jugadors de Dallas, amb Nowitski al front, poguessin pujar al podi de campions i rebre el trofeu commemoratiu i l’alemany el de MVP de la final. Però, cap incident, cap brega, cap intervenció de seguretat. Res.

A la ACB, El Regal Barça es va proclamar campió de la competició a Miribilla. I com a Dallas feia uns dies, després del partit els jugadors de l’equip català, varen poder gaudir la fita, al mateix parquet on havia jugat i  en Roger Grimau rebre el trofeu de campió així com en Juan Carlos Navarro la copa acreditativa com a MVP de la final. I no va passar res.

A l’Estadi Martinez Valero hi va haver un desastre. Els granadins perquè no saben guanyar i els de l’Elx perquè no saben perdre. Intervenció de la força pública, perquè l’autor del gol, l’Igalho, es passa de revolucions a la celebració, oferint “butifarras” al respectable, alguns jugadors alacantins per voler impedir-ho de males maneres, la policia (d’Alacant òbviament) no va deixar fer declaracions als de Granada que es trobaven darrera d’una barrera de ferro tancats a la zona de vestidors, mentre els components del quadre tècnic dels del baix Binalopó els insultaven... un desastre. No és impensable a una pista de bàsquet, però no passa. Salvant algunes actituds aïllades a Grècia

Es inimaginable, perquè simplement està avortada per un tema de “marketing”, però els desastres que no hi hauria a una copa del Rei de futbol amb el format que es juga al bàsquet, amb 8 aficions dins una mateixa instal·lació. En canvi al bàsquet si és possible. Per això pens que aquest es el factor diferencial. Està clar que al futbol la mostra és sens dubte més grossa, però el Coeficient Intel·lectual és molt més baix.