Diumenge 13 de febrer: Campions com havia d’ésser
Madrid. 19’00 hores. El Madrid i el Barça s’enfronten a la final de la copa del Rei de bàsquet. L’amfitrió, el Reial Madrid, no guanya la final de la copa del Rei des de l’any 1993 però que no la guanya contra el Barça, des del 1989 (ambdues a La Coruña). Les últimes tres finals en les que s’han enfrontat les ha guanyades l’equip català (2001 Màlaga, 2007 Màlaga i 2010 Bilbao) En definitiva una gran oportunitat per tornar ser campió per part dels blancs. Hauran de lluitar contra el fet que des de 1984 (Cai Saragossa campió a Saragossa) només el TAU a Vitòria al 2002 fou campió com amfitrió i contra el bàsquet de gaudir i no especular del Barça. Aquests tenien en contra que fins avui, només ells mateixos als anys 1987 i 1988 havien repetit com a campions. Anteriorment els rivals, a les edicions del 1985 i 1986.
Ja ho vaig comentar a l’article de fa una setmana DE COPES AMB 8 AFICIONS: Si la final es contra el Madrid toca guanyar. No podia ser d’una altra forma. Record que estant a Alacant i parlant amb en Martí, en Joan i en Guillem (els directius) respecte de la final que es jugava a l’horabaixa, els vaig comentar que si l’antibàsquet d’en Messina guanyava la final, hi havia prou motius per deixar-ho. No va ser així, menys mal. Així i tot, a Madrid estan contens. Pobres.
El que si es cert es que es va veure la millor versió de l’amarrategui-bàsquet del meu, descendit del pedestal on el tenia, Ettore Messina. Però d’aquí a que l’èxit del Madrid consisteixi en haver pogut competir 30 minuts i que l’equip ha donat una passa endavant, me pareix molt pobre per una plantilla com la blanca.
El tema del SR. Arlaukas, doncs que voleu que us digui... prescindible, totalment prescindible. Si no que m’expliquin a sant de què han fitxat a un tio que utilitza un canal de televisió per quedar per sopar amb el Jonny Rogers (ex-Pamesa i Reial Madrid), que a més de l’intel·ligible accent americà que té no aporta absolutament res a la narració i fa aportacions del tipus “ellll madruuuid tiene 55 faltas pra gastar” fent apologia del joc brut i destructiu. Lamentable. Menys mal que entre en Manel Comas i l’Arsenio Cañadas, posaren una mica de seny, de contar el que passava i algun comentari tècnic que de tant en quant esta be.
Voldria tenir un record a mode de reconeixement per l’afició baskonista. Els que hem pogut anar a veure algunes edicions d’aquest gran torneig de bàsquet, ho hem viscut i vos puc dir que posa els pels de punta. Tota una afició cantant i animant a pesar de la derrota,fins que l’equip surt dels vestidors ,només ho fan ells. Possiblement eren 2500 o 3000 els desplaçats a Madrid des de Vitòria (tinc la sort de poder contar amb amics baskonistes des de l’edició del 2006 a Madrid . Aupa Santi, aupa Aingeru). Vaig dir que guanyarien per golejada i així va ser. Veure video a ACB.com "vivimos el post partido con la afición del Caja Laboral"
Per la propera edició sona molt fort el Palau Sant Jordi. Si ho hagués dit n’Arlaukas no ho esmentaria, però ho va dir en Cañadas i per mi te més credibilitat. Ens haurem de posar a negociar ara ja per la propera edició, perquè, no poder assistir a aquesta cita un any val, ara be, l’any que ve si es a casa... Però be, això ja es una altra història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada