DE COPES AMB 8 AFICIONS

Dijous comença la Copa del Rei, el torneig del K.O., la competició en règim de concentració per excel·lència. Per guanyar-la has de sortir vencedor dels tres partits que jugues, en el millor dels casos, en quatre dies. Y tots els jugadors han ficat a les seves maletes 4 calçotets. Tots sabeu de que parl.

 

Encara que enguany no hi podré anar per les obligacions amb l’equip d’EBA, aquesta setmana toca sortir de copes per Madrid. Si algú pot agafar uns dies de vacances i fer una escapadeta a veure-la, que no s’ho pensi ni un moment. No hi ha competició a Europa que sigui capaç d’oferir un nivell de bàsquet com el que ofereix aquesta i sempre hi ha entrades, vos ho puc assegurar.

Des de l’edició del 2004 a Sevilla, només he deixat d’anar a la que es va celebrar a Madrid l’any 2009. A Sevilla, on en Rudy Fernández, a pesar de perdre la final contra TAU Vitòria, va ser nomenat MVP del torneig, sobre tot gràcies als halley hoops que el feren famós a l’ACB, vaig quedar enganxat a aquest torneig. Vaig poder fer-me una foto amb el Jerry West. Si, el llegendari. L'anagrama de l'NBA.

Abans vaig anar a veure algunes final Four de lliga Europea (Saragossa, Paris i Madrid), alguns Open McDonalds (a Madrid i a Paris), fase regular de lliga Europea a Barcelona i a Treviso, a més play off de la pròpia ACB a molts d’indrets, però la màgia de la Copa només la té la Copa

Es una competició on no s’especula amb el joc, com passa, (afortunadament cada cop menys) amb la Final Four de la Eurolliga. En aquesta competició casolana els equips ja s’han enfrontat alguns cops i no val especular. O fas un gran bàsquet o te’n vas a casa.

Si  a més, l’equip del que ets simpatitzant la guanya (tothom sap que soc del Barça), doncs encara més. I encara més si és contra el Reial Madrid. De fet només l’ha guanyada quatre cops en els últims 10 anys: 1 cop contra el TAU i tres contra el Madrid. L’ultima vegada que el Madrid va guanyar una final al Barça va ser a l’any 1989 a La Coruña. I en guany es poden tornar trobar a la final. Apassionant. Lluitar contra la història i rompre la regla de no poder guanyar aquesta competició dos anys consecutius, serà divertit.

Però com sempre hi ha d’haver sorpreses. I enguany no ha d’ésser una excepció. Comentem els encreuaments:

Quarts de final – dijous

BLANCOS DE RUEDA VALLADOLID – POWER ELECTRONICS VALÈNCIA

El sorprenent equip entrenat per Porfi fisac contra el reviscolat València de Pesic. A priori, la plantilla valenciana es superior. Sobre el paper els Augustine, Lishchuk, Javtokas, Clavel, Pietrus i companyia s’han de menjar a la pintura als Marcus Slaughter, Lamont Barnes, Edu Ruiz i Nacho Martin, però son caps de sèrie per alguna cosa més que casualitat. Serà un gran primer partit.

REIAL MADRID – GRAN CANARIA 2014

El partit es desigual. A banda del potencial Madridista, (per a mi encara no ho ha demostrat a la competició) els canaris acaben de perdre a Savané i amb ell el seu carisma i implicació, però mantenen el canell d’en Carrol molt calent. Els que segurament es deixaran sentir a les grades i les vestiran de groc canari son els “pio, pio”. Ull: els dos que es passegen per les grades amb un plàtan gegant i unes perruques platejades son molt divertits, sobre tot fora del pavelló a les tasques.

Quarts de final – divendres

CAJA LABOAL – BIZKAIA BILBAO BASKET

La igualtat que envolta un derbi, es traslladarà sens dubta al palau de la comunitat de Madrid, per tant igualtat màxima en principi. Al menys a la pista, perquè a les grades la afició del Baskona Vitòria guanyarà per golejada. Sempre ho fan.

REGAL FUTBOL CLUB BARCELONA – DKV JOVENTUD

En altres circumstàncies hauria d’esser mes igualat per tractar-se també d’un derbi. El que passa, es que l’equip de la penya arriba molt i molt tocat per les lesions. Sense n’English al perímetre i els centímetres d’en Henk Norel, de nou els joves hauran de demostrar el que poden fer, però el Barça no es el Menorca.

Semifinals- divendres

POWER ELECTRONICS – REIAL MADRID

CAJA LABORAL – REGAL FUTBOL CLUB BARCELONA

La de divendres serà una jornada espectacular, brutal, per no perdre-se-la. Ara mateix els millors quatre equips de la lliga i de lo millor d’Europa.

Jo seguiré apostant per els Catalans. Encara que no estan passant per el seu millor moment, la llargària de la plantilla farà que puguin arribar be a la fi del partit i a la final. I si es contra el Madrid toca guanyar.

Però no acaba tot aquí. Abans als matins al poliesportiu Magariños, bressol de l’Estudiantes de Madrid, es juga la MINI COPA. No te perdó no anar-hi, al menys a les jornades de dissabte i diumenge. Els equips infantils dels mateixos que juguen la competició dels grans, (enguany toca a la generació del 97) juguen un torneig de molta qualitat i per on han passat molts dels jugadors que ara ja son a l’ACB. Precisament, el primer any que vaig anar a gaudir d’aquest esdeveniment a Sevilla , el Riki Rubio hi jugava, però amb la penya. A l’edició passada a Bilbao (Barakaldo) el mallorquí Marc Bauçà  fou l’MVP.

I parlant d’en Riky Rubio, encara tinc a la retina l’última cistella del segon quart al partit contra Power Electrónics del diumenge al mig dia (menys mal que els d’una cadena que no diré no ens negaren la senyal). Però no es la primera vegada que ho fa. Haig de dir com anècdota que abans de partir cap al vestidor per rebre les últimes instruccions abans de començar el partit, tira des de mitja pista fins que aconsegueix fer cistella. No és casualitat. Aquí teniu un vídeo on ho podreu comprovar. 

Per acabar però no menys important, les aficions. 8 aficions dins el mateix recinte a l’hora, impensable amb d’altres esports (exacte... el futbol), gaudint únicament de bàsquet al pavelló i vestint de color els carrers de la capital designada. He de dir que tinc bons amics a l’afició de Vitòria, amb els que he pogut compartir algunes “copes” ja. No us perdeu tampoc aquests moments d’intercanvi d’experiències. 

Enhorabona al que aneu a veure la Copa del Rei. (no deixeu d’anar a Magariños  a la Mini Copa encara que... hi hagi una mica de son). Me doneu molta enveja. Gaudiu-la, val la pena. Però ull: és addictiva. No podreu anar-hi només un cop.