En Josep Maria Gavaldà fou el director del Curs d’Entrenador Superior que vaig fer a Palma a l’estiu de 1990. El primer dia de classe ens va dir una cosa i sempre la he tinguda molt present: Es de gent vulgar, envoltar-se de gent vulgar per amagar la pròpia vulgaritat.
Jo tinc a la vora en Martí Vives.
Després de quatre anys fent feina plegats ja estan repartides les tasques a tots els entrenaments i partits. Algunes d’aquestes, amb un valor importantíssim a la vida diària d’un equip, s’han convertit en rutina i precisament pel fet d’ésser rutinàries, normals o de costum, les infravalorem fins el punt que podem caure en una injusta ignorància del fet.
Fa quatre anys que en Martí, el 50% del quadre tècnic de l’equip EBA, entrenador superior des de fa quatre anys, campió del Ciutat de Palma, quatre classificacions per jugar la fase d’ascens a lliga LEB en els últims quatre anys i un campionat de Grup (el d’enguany), curriculum que no està res malament, prepara les aigües als jugadors i a mi mateix, marcant cada botella per evitar contagis de constipats i d’altres virus entre els jugadors. Quan ha acabat l’entrenament amaga aquelles que no estan buides pel següent entrenament, perquè les buides les tira al fems. Prepara el material propioceptiu abans de cada sessió i després el lleva. S’ha de dir que els dos primers anys, anava a cercar el gel pels jugadors i els hi posava amb el paper film, però decidírem que ja no ho faria més
Com a tasca inclosa en la naturalesa del seu càrrec, catalitza les diferents situacions que inevitablement sorgeixen entre els jugadors i jo com a la persona encarregada de prendre decisions que, òbviament, no son del gust de tothom sempre. Els seus ulls son també els meus per a les coses que jo no miro o no veig.
Cada setmana prepara l’Sccouting de l’equip contrari, amb les claus que poden decantar el partit cap el nostre costat (claus que extreu del que me sent dir dimarts al plantejament del partit en defensa i dimecres al plantejament en atac), el tipus de defensa individual que practiquen i els moviments d’atac contra individual. Tot això amb imatges per divendres, però prèviament, dimarts, n’ha preparat un altre escrit per cada jugador i per a mi mateix i ens ho ha mandat per correu abans de l’entrenament. Viu a Pollença, des de on ve cada dia, a més de fer-hi feina.
Ha muntat un programa complet per realitzar un campus de tir, que a les festes de Nadal ajuntà a 120 jugadors i jugadores de entre 10 i 16 anys a dues seus diferents, amb material audiovisual per reforçar la tasca diària de tres hores. Fa parlades sobre els recolzaments audiovisuals al bàsquet, als diferents cursos per entrenadors de la federació balear i algun de formació continua del comitè tècnic de la mateixa. Manté un bloc al que parla gaire bé sempre de bàsquet nord americà i es col·laborador d’una emissora de ràdio també per parlar de bàsquet tots els dimarts. (a la pàgina del club es penja l’àudio). Anirà acreditat com a periodista a la Final Four de la Euroleague que es jugarà a Barcelona els dies 6,7 i 8 de maig.
Les seves qualitats com a persona les me quedo per a mi.
Envoltat dels jugadors que tenim, sens dubte és més fàcil poder triomfar com equip, però com entrenador millores molt amb la persona adient al costat. Un dels meus grans èxits particulars sens dubta ha estat envoltar-me dels millors. A les proves em remet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada