JUGAR PER ASCENDIR. ASCENDIR JUGANT

A la Pàgina de la FEB, en Sergio Valdeolmillos ens parla de “com gestionar l’ascens”.

Amb tres ascensos a les seves esquenes i tractant-se del que, (si no hi ha un dalt a baix, com diem en mallorquí), provarem per quarta vegada des de que en Martí i jo ens férem càrrec de l’equip d’EBA de S’Arenal, vaig voler saber en quines coses hi havia coincidència respecte al que jo pens i el que ens comenta el propi Valdeolmillos i la veritat és que la lectura del seu article me va resultar molt interessant. Diguem que si fora el patró perfecte, als últims anys no ens hem equivocat en tantes coses, encara que n’hi ha algunes que millorar. 

Efectivament la temporada regular representa un cúmul de vivències y experiències que s’han anat formant, per arribar a la fase d’ascens amb una estabilitat emocional correcta i poder afrontar uns reptes que en molts dels casos es decidiran por petits detalls. No sempre es tractarà d’un tema tècnic o tàctic i s’haurà de mantenir un nivell de concentració y de cohesió molt gran per minimitzar les errades y superar els punts d’inflexió negatius que poden haver-hi durant aquesta determinada fase de la competició.

No magnificar les errades i la capacitat de acceptació que d’aquestes tingui el grup, serà una de las claus.

Comenta també que sempre es important compartir sensacions. Es bo que al menys alguns dels jugadors i entrenador hagin viscut experiències similars o semblants. Això sens dubte ajudarà al grup. Jo també pens que el fet que gaire bé el 95% de l’equip, almenys ha jugat una de les tres anteriors fases d’ascens amb l’equip ha d’ésser molt positiu de cara a afrontar-ne una altra.

Diu que “Orientar des de la tranquil·litat i el sentit positiu i no de la obligació imperiosa de guanyar, donaran un major o menor plus a l’equip”. Jo crec que la temporada passada, a l’eliminatòria contra Ciudad Real, ens va poder massa la por a perdre contra un equip que havia quedat molt pitjor classificat que nosaltres a la regular. Estic d’acord respecte a evitar un excés de pressió. En definitiva l’única forma de jugar amb tot el bàsquet que pot desenvolupar l’equip, es no pensar més enllà de la possessió immediata, respecte a les repercussions d’aquesta.

Coincidim en que els aspectes psicològics, físics o tàctics son importants. Quan arribes a aquesta fase de la competició es suposa que has d’estar be en els tres per assolir un objectiu, però la teva filosofia de joc es la que ha de prevaler en el desenvolupament del joc del teu equip,

L’aspecte psicològic sí que crec que es mes determinant en certs moments d’un ascens. Com dèiem abans, s’ha d’estar prou preparat psicològicament per evadir-se i no pensar en terminis que no siguin immediats. 

L’aspecte físic segueix essent important tant a nivell de prevenció de lesiones com de recuperació entre partit y partit.

Com afrontar l’ascens de forma global, no només a nivell dels teus jugadors, sinó de tot  l’entorn del club; com afrontar cada partit en funció de la victòria o la derrota; la capacitat que tenim dins l’equip i dins el vestidor d’oblidar y reconduir les errades, ja que cada partit es diferent; com influir en els estats d’ànim, antes, durant y després, en definitiva, molts factors que facin no afeblir-nos en el trajecte y ser capaços de canviar mentalment de l’eufòria a la realitat del següent partit o del estat emocional baix a un nivell estable para tornar a competir de igual a igual, marcaran el rendiment adient i necessari per assolir l’objectiu. Tal vegada per aquí poden venir les primeres millores respecte a d’altres anys. Unes eliminatòries a dos partits (anada i tornada), permeten una errada (que no hi ha perquè aprofitar) i en cas de guanyar el primer partit no es té absolutament res. Minimitzar el primer partit tant si es guanya com si es perd es important. A més, totes, absolutament totes les coses que es diuen, fan i pensen qualsevol persona propera a l’equip, repercuteix amb molta força sobre aquest, tant per be (per tant, no es tracta de no fer res), com per malament. (o si).

El propi play-off duu implícit un factor de pressió al que no hem de sumar-ne d’altres sinó provar de conviure amb la situació des del teu equip i des del teu club amb la major tranquil·litat possible i sobre tot, mirar de controlar els factors emocionals y tots aquells que poden alterar la feina de l’equip. Aquest tipus de situacions han d’ésser planificades prèviament, juntament amb els jugadors i el club, marcant unes pautes d’actuació de la plantilla y del propi club.

Cada cop veig a l’equip molt més sòlid. A aquesta alçada la temporada passada deixàrem de competir. Gaire bé amb coincidència de dates, jugàrem a casa contra Almàssera guanyant però encaixant molts punts, perdérem a Castelló bastant fàcil i a casa contra Gandia per 20 punts. Guanyarem en un mal partit a Alginet amb nomes 77 punts en atac i després a casa guanyarem de nou a Calp per 30. Perdérem a Muro a l’última jornada quan el Mallorca  ja estava descendit. A les ultimes 6 o 7 jornades no competírem. Enguany no serà així. Haurem de canviar el “refranero español” com diu en Rafa March, però per  un ascens val la pena fer-ho.