MOLTES GRÀCIES

Amb el pols regularitzat i de nou amb els peus a terra, sense l’empenta animosa de cents de persones que et recorden el bo i fantàstic que ets, satisfet per la feina feta pel reflex que hi ha als ulls del que tant esperaven de tu i per la decepció que hi ha als dels que esperaven que no fos tant el resultat, tranquil d’haver fet correctament les coses juntament amb la constància d’haver-me equivocat, però rectificat tot d’una localitzada l’errada i, el que més m’importa, la complicitat dels reialment importants, toca una roda d’agraïments.

Moltes gràcies a Joan Alomar, sense cap tipus de dubte la persona que més confiança ha tingut amb mi des del començament d’aquesta aventura, ara fa quatre anys. Puc imaginar que donar-me l’oportunitat que me va donar no li va ser fàcil. Estic molt content d’haver pogut respondre amb números i donar-li la raó. (quan va acabar aquell partit a Lorca a la quarta jornada de lliga de la primera temporada, no era un moment fàcil).

Moltes gràcies a Guillem Boscana, perquè en definitiva l’ultima decisió era seva i va creure amb mi i amb en Martí per conduir aquest projecte el mes lluny possible, que ha acabat per topar amb una paret en forma d’ascens, mur que s’haurà de tomar per arrancar-ne un altre. Gràcies i molts d’anys.

Moltes gràcies a la fantàstica plantilla amb la que he pogut comptar durant aquesta temporada. Grans jugadors i millors persones, amb una ètica de treball només a l’abast d’uns pocs, veterans i joves, debutants i experimentats, procedents de qualsevol categoria, amb un respecte exquisit per la feina tant d’en Martí com la meva i per la lliga, implicats amb l’objectiu, comprensius als moments difícils i inquilins perfectes d’un vestidor meravellós. Així tot ès una mica més fàcil.

Moltes gràcies AFICIÓ. Dissabte dia 4 de juny a les 19’00 varen començar a voler que fóssim de LEB i no aturaren fins que es va assolir. 800 gargamelles dins el Toni  Servera deixant-s’ho tot per l’equip, crec que ès el primer cop que hi son i esperem que no sigui l’últim. Aquesta afició, sobirana com totes, a cops crítica i a cops agraïda, desitjoses de bon bàsquet, mereixen el que reclamaven les seves samarretes.

Moltes gràcies Xisco, Rosa i Pedro, la vostra feina ha estat fantàstica i imprescindible. A banda de les funcions professionals, on haguessin anat de tertúlia els jugadors abans de l’entrenament?

Moltes gràcies Jaume, la teva feina que no vol fer ningú, així com la de tots els que ens ajudeu als partits de casa, es també importantíssima per els jugadors. La seguretat de tenir una banqueta organitzada inclòs en el més petit detall, contribueix en molt al bon ambient i la comoditat dels jugadors.

Muchas gracias Miguel Angel, información detallada de absolutamente todo lo que necesitas saber en el tiempo que transcurre desde que la mesa de anotadores concede un tiempo muerto hasta que los jugadores llegan al banquillo para aprovecharlo, entre otras cosas, da una seguridad brutal respecto a lo que debe hacerse, y la capacidad de organización en los desplazamientos respecto a pequeñas cosas que deben hacerse si o si, allana mucho el camino. (que se lo pregunten a Martí)

Moltes gràcies Martí. Se que no soc una persona bona d’aguantar, faig el que puc, però a banda de tot allò que vaig dir a un article que vaig publicar a aquest bloc no fa gaire, voldría dir que: ets el catalitzador perfecte, perquè a pesar dels teus problemes fora del bàsquet, com tothom, sempre tens un somriure preparat per aquell de la plantilla que necessiti d’aquesta fantàstica medicina.

A na Martina i na Marta, provaré de agrair-les la temporada durant aquests mesos de descans fins que, esper que així sigui, haguem de començar la propera. Mai serà suficient però sens dubte aquest temps el mereixen. Es per elles.

MOTLTES GRÀCIES